Sa llegenda des Drac de na Coca

Es toc de ses campanes de ses esglèsies indicava es final de sa jornada. S'encenien llavors llumins an es carrers, on se veneraba sa imatge de qualque sant, i aquells diminuts punts de llum eren sa il·luminació urbana. Barriades senceres se trobaven a sa foscor i es veïnats s'apressaven a tancar portes i finestres, refugiant-se a ses seves cases. Es carrers quedaven com un feu an es resplendor d'aquells llums. Sa ciutat, rodejada per ses seves murades se disposava, una nit més, a descansar.

Sa Portella d'Alcúdia a s'actualitat.

Però no tot era tranquil·litat a sa vila. Des de sa Portella fins an es Call d'Alcúdia sa gent vivia continuament atemorida. I és que, durant un temps, qualcú, a s'interior de ses cases romania en constant guaita. Pocs eren es que s'atrevien a dir que l'havien vist, però es seu testimoni bé va ser suficient per infondre sa por an es veïnats. Era rumor que qualuns nins havien desaparegut de ses cunes a ses cases, es qual va anar agafant forma i se donava gairebé per segur: per allà, per sa Portella, se passejava un drac espantós que sortia des seus laberints subterranis i feia preses ses seves víctimes a sa foscor.

Gegant i recobert d'escames, una coa serpejant, se passejava a quatre potes sigilosament pes carrers des barri, evitant ser vist. Disposat a clavar ses seves dents a sa primera cosa viva que se li posés per davant.

Es drac de na Coca a Plaça Santa Eulària (Palma).

Hi hagué un vespre en què va arribar es cavaller Bartolomé Coch, i se va fer posar an es peu de sa murada de Ciutat, fent ressonar s'albada de sa Portella. Se posà sa capa i s'encaminà cap a sa casa de sa seva promesa. Qualque cosa extranya va notar aquell vespre Coch perquè va accelerar es seu pas.

Quan va ser arribat a sa finestra on l'esperava s'enamorada va cercar es seus ulls, i va haver d'alunyar-se unes passes enrera per tal de trobar-los. De tot d'una, però, va comprovar que aquells ulls no eren seus, sinó des drac. Va decidir tornar devora sa finestra i va cridar: es Drac! I anà carrer cap avall baix sa mirada de sa seva enamorada.

Sa fera el perseguí fins que va carregar contra en Coch. Ell, però, va esquivar s'atac amb un moviment àgil. Va desenfundar tot seguit s'espasa i li va clavar an es pit a s'animal, qui va fer dos cops de coa abans de caure rodó sobre ses pedres des carrer. Es valent Coch, en veurer-lo mort el va arrossegar amb tota sa seva força fins sa finestra de s'enamorada, i oferint-li s'animal com a trofeu digué: Vet ací es drac: es drac de na Coca.

Font: SERAFÍN, Gabriel, CUENTOS FABULOSOS Y OTROS RELATOS FANTÁSTICOS DE LAS ISLAS BALEARES, Biblioteca de cuentos maravillosos, Barcelona, 1988