Quan Mossé Darahí passà a ser Miquel Bennàsser

Durant una època en què sa crisi econòmica, sa diferenciació social, sa fam i ses epidèmies copejaven sa societat balear, eren freqüents ets enfrontaments entre bàndols. Ets assalts an es call jueu, ses lluites entre bàndols nobiliaris enfrontats, tant a Mallorca com a Menorca, i entre es camp i sa Ciutat foren exemples d'aquest malestar. Es problema jueu fou una de ses conseqüències des malestar social i de ses dificultats econòmiques per ses que passaven ses Balears. Sa situació d'aquest col·lectiu, es jueu, s'agreujà el 1391 amb s'assalt an es call de Palma, que fou probablement produït a causa de s'enriquiment i an es tipus de negocis que freqüentaven, la major part des qual eren de caire mercantil.

Però es problemes no sorgiren de cop i volta: altres incidents havien tengut lloc al llarg del segle XIV, i sempre sa població mallorquina, sobretot sa forana, en cercà es responsable. En definitiva: a causa d'una mala gestió administrativa per part de ses institucions, de sa poca representativitat de ses viles (Part Forana) an el Gran i General Consell i a s'excessiva pressió fiscal, i tot i ets edictes que se promulgaren per tal de protegir es jueus, es call de Ciutat va ser assaltat dia 2 d'agost de 1391 per població forana i per menestrals.

Mapa de Ciutat del s. XIV i ubicació geogràfica des call.

Tot i que abans de què tengués lloc es conflicte es governador provés de posar ordre entre es pagesos, res no va poder evitar-lo. Moltes cases foren cremades, i un total de 300 jueus i 3 cristians assassinats; varen entrar també dins la Casa de sa Universitat, així com també en qualcunes cases de cavallers. Molts de ciutadans, atemorits per s'imminent assalt, varen decidir fugir i refugiar-se an es Castell de Bellver, fins a tal punt d'aconseguir un pacte amb es vilatans.

Aquests fets se repetiren a molts pobles de s'illa de Mallorca, i especialment an es call d'Inca. A Ciutat ets atacs se varen aturar i es que havien encapçalat es saquejos foren detinguts i executats. Com a conseqüència, es governador i altres alts càrrecs varen ser destituïts; el Regne fou penat amb so pagament de 120.000 florins d'or; i respecte an es jueus, mai se referen de s'assalt. És més, molts d'ells se n'anaren an el nord d'Àfrica i a la Mediterrània. Així també, uns 150 jueus se convertiren an es cristianisme, es quals construirien sa cofraria de Sant Miquel ja el 1410. Es call fou manat a ser reconstruit, i, el 1494 fou repoblat per 150 jueus provients de l'oest de sa Península Ibèrica.

Carrer can Dusai, des Call Major de Ciutat.

Aquest primer enfrontament entre sa pagesia i es governants de Ciutat, provocat per sa mala gestió des darrers, havia estat desviada cap an es jueus, emperò es problema, enfora d'haver estat resolt, se replantejaria amb més intensitat l'any 1450 amb sa Revolta Forana i posteriorment amb ses Germanies, entrats ja an el segle XVI.