Es Carrer Marquès de la Sènia a través des temps

El 1935, quan mor Pere Cotoner i de Verí, un carrer li va ser dedicat a Palma amb es nom de “Marqués de la Cenia”, un títol que va posseir entre 1897 i 1935, entre es molts altres que tenia s’aristòcrata mallorquí. Sa seva localització, tanmateix, no coincidia amb s’actual (a sa barriada de Son Armadans, sinó que se trobava a continuació de sa de Comte de Sallent, seguint es traçat de ses actuals avingudes dedicades a Alemanya i Portugal).

Fotografia de Pere Cotoner i de Verí el 1910.

A sa seva faceta com a polític, Pere Cotoner va ser un entusiasta seguidor d’Antoni Maura i va militar dedins es Partit Conservador, ocupant durant diverses legislatures un escó en es Senat pes districte de Mallorca. Es seu decidit suport an es projecte de la demolició de ses murades de Palma va contribuir en bona mesura a que sa ciutat aconseguís expandir-se més enllà de s’antic recinte fortificat.

Un any més tard, a sa sessió ordinària d'es 30 d’octubre de 1936, s’Ajuntament de Palma decideix fer un homenatge –diu textualment s’acta d'aquell dia– “a algunas naciones que han demostrado gran simpatía por España” i s’acorda, de tal manera, dividir en dos s'avinguda dedicada an el marquès, i dedicar-los an es dos esmentats països amb règims similars an es franquista. A sa mateixa sessió, es carrer de Palacio i la Rambla passen a ser, respectivament, General Goded i Via Roma.

Aspecte d'es carrer Marquès de la Sènia el 1953.

Avui dia, es recorregut d'es carrer Marquès de la Sènia és inferior an es que tenia el 1936, ja que acaba on comença Joan Miró. Una recent reforma realitzada justament en aquest enclavament va desplaçar es conjunt monumental dedicat a Santiago Rusiñol i, curiosament, va posar d’actualitat una vella polèmica suscitada el 1935: es 12 d’agost d’aquell any, quan va ser inaugurat es monument, sa premsa deia textualment “ni esto es un homenaje ni un ornato a la vía pública” demanant que se suprimís sa columna, sa fornícula i sa testa de s’artista. Anys després varen sorgir es tres arcs que varen contribuir a embellir es monument recentment desplaçat.